dimecres, d’agost 19, 2009

TRISH



Sempre et portarem al cor. Perque quasi 14 anys a la familia son molts. Perque vas ser el millor regal que un adolescent va poder rebre. Perque sempre ens has fet companyia. Perque em treies a passejar (i no al reves). Perque has sigut carinyosa i dolça. Perque he crescut amb tu.
Ara casa es una mica mes buida. Mes silenciosa. Hi manca una pilota de pel, amb ulls blanc, mirant-nos, esperant una caricia (o un tros de menjar!).
Quan dormia a la terrassa a les nits d'estiu, venies a jeure al meu costat. Quan era a l'escriptori, venies a jeure sota d'aquest.
Hem tingut molta sort de tenir-te. I no canviaria res tot i aquests moments tan dolorosos.
Si tota la familia et plora es perque has format part d'ella, i t'hem estimat.
Et portes un tros dels nostres cors amb tu.
Tingues bon viatge, Trish.