dimecres, d’agost 19, 2009

TRISH



Sempre et portarem al cor. Perque quasi 14 anys a la familia son molts. Perque vas ser el millor regal que un adolescent va poder rebre. Perque sempre ens has fet companyia. Perque em treies a passejar (i no al reves). Perque has sigut carinyosa i dolça. Perque he crescut amb tu.
Ara casa es una mica mes buida. Mes silenciosa. Hi manca una pilota de pel, amb ulls blanc, mirant-nos, esperant una caricia (o un tros de menjar!).
Quan dormia a la terrassa a les nits d'estiu, venies a jeure al meu costat. Quan era a l'escriptori, venies a jeure sota d'aquest.
Hem tingut molta sort de tenir-te. I no canviaria res tot i aquests moments tan dolorosos.
Si tota la familia et plora es perque has format part d'ella, i t'hem estimat.
Et portes un tros dels nostres cors amb tu.
Tingues bon viatge, Trish.

4 comentaris:

jana foraster ha dit...

Trishu! sí, sempre, sempre et portarem al cor. llegint això no puc suportar que unes quantes llàgrimes tornin a caure... perquè una part de tots nosaltres et pertany i sempre serà amb tu! gràcies!

PS: les fotos d'aquell dia són precioses...

alexis krmpotic ha dit...

D'alguna forma no m'ha deixat, perque cada dia veig a la Husky veina. I es tant semblant a ella, que et juro que m'alegra el dia!

jana foraster ha dit...

segur que un trosset d'ella és allà i també s'alegra de veure't cada dia ;)

Susana Cristina ha dit...

Hola vida
Suerte que no he visto tu crónica post mortem hasta anoche, aún así me hizo llorar mucho.
Parece que te acostumbras de pronto algo lo recrudece.
hoy apareció mamá buscando en la terraza a la Whity.
Se me escapó que había muerto y puso una cara tan triste que la proxima vez le diré que está en el campo de vacaciones.
Bueno mi niño un beso grande.